La Badalona Ibèrica
L'assentament ibèric, al capdamunt del Turó d'en Boscà (200 m. d'altitud), al barri de Canyet estava emmurallat i fortificat en forma de terrassa. Els poblats veïns eren el del Turó de Montgat, el de Castell Ruf, i el de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramanet).

Al Turó de les Maleses, un cim de la Serralada de la Conreria (461 m.d'altitud), a la vora de l'antiga font d'"Els Castanyers", hi ha un altre poblat ibèric l'origen del qual se situa probablement al voltant dels anys 800/600 a.C.

La Badalona Romana:Baetulo
Els origens de la ciutat es remunten a l'època romana, al voltant de l'any 100 a.C. Els romans havien desembarcat a Empúries l'any 218 a.C. i cap el segle I a. C. creen una sèrie de fundacions de tipus urbà entre les quals es troba Baetulo (Badalona), que amb el pas del temps es convertirà en la més puixant de la Laietània. Baetulo es va construir sobre un petit turó, el "Turó d'en Seriol", i tenia un recinte emmurallat (250 per 330 m. aproximadament), amb grans torres de defensa. La ciutat va créixer extramurs, per la qual cosa el límit arqueològic és més extens (7'5 a 10 Hes.). El punt culminant de la ciutat que arribaria als 15.000 habitants, cal situar-lo a finals del segle I a. C., gràcies a la prosperitat derivada del conreu de la vinya i l'exportació del vi a gran part de l'Occident romà.

La Badalona Medieval: Dalt la Vila
A partir del segle X es torna a configurar a Badalona un nucli urbà a l'antiga ciutat romana. És en el segle XVII, quan aquest nucli edificat al voltant de l'Església de Santa Maria rebrà popularment el nom de "Dalt la Vila". Unes 200 cases són les vivendes de 700 habitants.

La Badalona Rural: Masos i Masies
Les antigues viles romanes es transformaran, amb el pas del temps, en masies creant una doble situació: la urbana i la rural, que mantindrà un equilibri estable fins a mitjan del segle XVIII.

És aleshores, quan algunes construccions seguiran un estil senyorial, i en canvi, d'altres conservaran el seu caràcter defensiu, fruit d'una època en la qual la costa catalana va patir moltes incursions pirates.

La Badalona Modernista
La indústria va ocupar les zones situades al voltant de "la Plana". Seguint la trajectòria de l'eix format per la "Riera de Canyet" i "la Plana del Corb", la nova classe burgesa edificarà en aquests indrets les seves fàbriques i vivendes donant vida a una de les àrees més peculiar de la ciutat, semblant a l'Eixample de Barcelona. Part de les edificacions, considerades enguany com un patrimoni artístic, són construccions que pertanyen a aquesta època i que eren cases de particulars, la major part industrials o gerents d'empreses de Badalona.

El segle XX
La República. Badalona va rebre amb entusiasme la proclamació del nou règim. La ciutat va viure intensament tots els esdeveniments polítics i socials d'aquests anys. Les seqüeles de la Depressió econòmica mundial van afectar també Badalona i van provocar una taxa d'atur elevada i una crisi molt forta.

Conflictes a banda, aquest anys seran d'un gran dinamisme cultural: premsa, les primeres excavacions al Clos de la Torre, amb la troballa de la venus, la presència de Pompeu Fabra i Margarida Xirgu a la nostra ciutat, van deixar en el record la imatge d'un període difícil, però ple de vitalitat, que la guerra i la postguerra van trencar brutalment.

La Guerra Civil. La guerra va alterar totalment la vida dels badalonins. Les forces obreres i d'esquerres, després de la desorganització inicial, van intentar controlar la situació i, superant tensions i diferències, estructurar el poder polític-social a la ciutat. La producció local va ser transformada per permetre la participació dels obrers en la gestió de les empreses, alhora que diverses fàbriques es van convertir en indústria de guerra.

La ciutat va patir violents bombardeigs i els habitants tota classe de privacions causades per la manca de subsistències.

El Franquisme. L'any 1939 és l'inici d'una etapa dura i difícil per a la població. La penúria econòmica és patent amb la falta de molts productes alimentaris i el racionament.

El període comprès entre els anys 1960-1975 es caracteritza pel volum d'immigració i la transformació de la ciutat. Aquest creixement, però, es va deixar en mans privades i dels especuladors. El resultat fou un urbanisme caòtic sense equipaments ni serveis.

Aquest període és també l'época de la represa política, de l'actuació clandestina dels partits, de la reorganització obrera, de la creació de les associacions de veïns i de la creació de grups i entitats que enceten una nova activitat cultural.

La nova Badalona democràtica. Les primeres eleccions municipals democràtiques, després de la Constitució de 1978, van tenir lloc el 3 d'abril del 1979. Van donar a Badalona una clara victòria dels partits de l'esquerra. En el primer govern de la ciutat hi van participar tots els grups polítics sorgits de les eleccions. En aquest primer quatrienni (1979-83), el grup majoritari ­i l'alcalde­ fou el dels comunistes del PSUC i en el quatre següents (1983-87, 1987-91, 1991-1995 i 1995-99) el dels socialistes del PSC-PSOE, amb el relleu consegüent al front de l'alcaldia